PEL·LÍCULA ESTÀTICA (37-1)

Ja fa tres anys que es va començar a escriure aquesta secció! El temps passa volant. Per celebrar-ho, comencerem l’any parlant d’un dels còmics més emblemàtics en la història de la narració seqüencial. Es tracta de Little Nemo, el còmic que assentà les tècniques narratives del món de la vinyeta i que el 2005 celebrà el centenari del seu naixement de les mans de Windsor McCay.

ELS SOMNIS DE WINDSOR MCCAY

Els primers temes de ficció estigueren protagonitzats pels somnis que entre 1904 i 1906 proliferaren al voltant de l’obra de Winsor McCay, seguidament de les sèries d’animals que des de l’aparició del lloro xerraire de Yellow Kid, agafaven amb facilitat la paraula – el propi Outcault repetí l’efecte amb el bulldog de Buster Brown -, però no és fins el canviant món de Krazy Kat (1910) que s’inunden de fantasia.
Winsor McCay ja va dedicar una de les seves primeres obres al tema dels somnis. Diferents personatges patien malsons que al despertar es veien justificats pel motiu d’haver menjat una empanada de formatge. El títol d’aquesta obra fou Dreams of the rarebit fiend , traduït vindria a ser com “Somnis d’una deliciosa mossegada del diable” (1904). Sense abandonar aquesta sèrie un any després, i aquesta vegada en color, inicia el Petit Nemo en el País de la son. Al llarg de més de cinc-centes nits, Little Nemo (nom de la col·lecció) recorria la topografia de Slumberland que, entre altres regions, conté la ciutat de Nova York on somia un nen anomenat Nemo...Al final de cada pàgina el somni de Nemo és interromput, ja que com qualsevol persona normal ha d’anar a l’escola o a la catequesis dominical.
El desenvolupament d’aquesta sèrie és modèlic de com procedeixen les sèries de còmics per aconseguir la seva “longevitat”. El primer motiu recurrent que organitza la narració són els successius intents de Nemo -Ningú- per arribar a Slumberland on la Princesa – sense nom- filla del rei Morfeo el reclama com a company de jocs. A partir d’aquest esquema fix, canviant només de guies i camins, es van deduint les possibilitats del tema com a rutes cap a la sortida d’un laberint. McCay, sàviament, no ho esgota sino que ho modifica.
L’obra de Winsor McCay podria considerar-se important per haver obert el contingut dels còmics a la ficció i la fantasia, però, en aquest cas, les innovacions formals corresponen en importància a les del contingut. El conjunt de les seves aportacions revela una preocupació central pel muntatge i el moviment, el que quedaria ratificat pels deu anys que dedicà al cinema d’animació. En les grans vinyetes de Hogan’s Alley i en el Yellow Kid tot estava en moviment, però la seva representació era pictòrica, McCay es proposà aconseguir no només l’animació en les vinyetes, sino també per medi d’elles. En una de les més conegudes pàgines de Little Nemo, la del llit que cobra vida i camina sobre els terrats de Nova York, McCay en comptes de dibuixar dues vinyetes consecutives amb el mateix fons, i desplaçar en la segona d’elles la figura cap a la dreta per mostrar-nos l’espai recorregut, condensa el fons comú com si es tractés d’una única vinyeta, però dividint-la en dos per les línies dels quadres i conservant la figura en primer terme en les dues vinyetes resultants, de manera que s’escurça el temps de lectura i és el lector qui sobre la percepció d’un fons comú fa la inferència del moviment. El mateix efecte ampliat el podem trobar en una pàgina de la seva última època: sobre el fons d’una orquestra de granotes gegants que interpreten jazz, dividida aquesta vegada en tres vinyetes, Nemo i els seus amics ballen sobre una fulla que es desplaça damunt l’aigua al llarg de la seqüència.
Aquesta forma d’utilitzar la composició revela un clar coneixement del valor de la vinyeta. El muntatge de la historieta és més complex que el cinematogràfic. Un dibuix no només entra en relació amb el conjunt de la pàgina sino també amb més variables, com la grandària, la forma i la posició de les vinyetes. El despertar de Nemo és un clar exemple de com tant el contingut com l’estructura de la pàgina exigeixen que aquesta vinyeta tingui una grandària i una posició determinades.
Com a regla general la vinyeta del despertar de Nemo és la més petita de la pàgina i no s’insereix, per tant, a continuació de la vinyeta anterior sino dins d’ella, interrompent la visió del quadre. Si aquesta vinyeta tingués les mateixes dimensions d’alt que la precedent, seguiria significant el pas del son a la vigília, literalment podria significar “i a continuació despertà”, però McCay no només pretén diferenciar en la pàgina la oposició somni/vigília, sino expressar la brusquedat del despertar, perquè a Slumberland el que Nemo ha trobat no són tot somnis bonics, sino també malsons.

CONTINUARÀ…