PEL·LÍCULA ESTÀTICA (4O)

Tot i el gran reconeixement que està tenint el còmic aquests últims anys, el mercat és dèbil, la qual cosa suposa que sigui gairebé impossible que les editorials s’atreveixin a llençar-se a la producció pròpia, i en els comptats casos que podem trobar, poques vegades els beneficis permeten a l’autor viure de la seva obra.
Per tant, el panorama del còmic és contradictori, però -tal com constata Álvaro Pons- es pot entreveure un cert canvi basat en tres pilars. En primer lloc, l’èxit aclaparador del manga, que està aconseguint atraure nous lectors i, sobretot, lectores joves, formant una base d’aficionats a l’historieta que semblava definitivament perduda després de la pràctica desaparició de les revistes infantils i juvenils, afavorint que les editorials tinguin ingressos suficients com per abordar projectes més arriscats. En segon lloc, el canvi en la consideració social de l’historieta, que comença a contemplar-se, com una part indisociable de la cultura. Una transformació que podem veure plasmada, per exemple, en la instauració d’un Premi Nacional del Còmic pel Ministeri de Cultura, que ha actuat de catalitzador en els mitjans de comunicació. En l’últim any s’ha reafirmat una evolució positiva en el tractament del còmic tant a la premsa, la ràdio i la televisió, que s’apropen al mitjà amb curiositat i interés. En tercer i últim lloc, trobem la sortida de l’historieta del cercle tancat de les editorials de còmics i llibreries especialitzades. Aquest últim any hem sigut testimonis de la irrupció d’editorials dedicades a la publicació de llibres en el món editorial dels còmics com són Mondadori, Anagrama i Alfaguara, mentre les grans cadenes de distribució de llibres han obert espais cada vegada més importants dedicats a l'historieta, circumstància en part possible, gràcies al format de novel·la gràfica que ha demostrat ser una forma excel·lent d’obrir camí en la difusió del còmic.
Una mostra d’aquest bon estat del còmic ha sigut la cel·lebració del vint-i-cinquè aniversari del Saló Internacional del Còmic de Barcelona, un esdeveniment molt esperat en el món de la vinyeta.

25è SALÓ INTERNACIONAL DEL CÒMIC DE BARCELONA


Ja fa vint-i-cinc anys que el Saló del Còmic va començar a caminar. Per cel·lebrar aquest esdeveniment, els organitzadors del Saló prepararen aquest any un gran nombre de sorpreses pels aficionats del còmic.
Primer de tot, cal destacar la visita d’un gran nombre d’il·lustres autors del mitjà com són Howard Chaykin (autor d’obres tant innovadores i d’una gran dosi de crítica política com són Cody Starbuck, Blackhawk, American Flagg! i el thriller eròtic Black Kiss), Jacques Tardi (també caracteritzat per la creació de denses obres de denúncia com Adieu Brindavoine o les aventures fantàstiques de l’heroïna feminista del París de principis del segle XX, Adèle Blanc-Sec), Enrique Breccia, Joe Sacco (conegut per la seva obra Palestina: en la franja de Gaza), l’italià Gipi i els nord-americans Jimmy Palmiotti, Alex Robinson, J. G. Jones, Steve McNiven (autor entre d’altres de la macrosaga de Marvel Civil War que començarà a publicar ara Panini en el nostre país) i Amanda Corner.



Les exposicions que ha ofert aquest any el Saló han estat entre d’altres, les dedicades als autors premiats a l’edició anterior del Saló. L’exposició Víctor de la Fuente dedicada a l’obra d’aquest autor que és un clàssic internacional, però a la vegada un gran desconegut, que va rebre el Gran Premi del Saló anterior. Blacksad, una sèrie que comença a ser un clàssic tot i tenir només tres àlbums en el mercat i que guanyà els premis a Millor Obra i Millor Dibuix. Pablo Auladell, Premi Josep Toutain a l’Autor Revelació, que és un creador gràficament inquiet del qual es poden esperar grans obres.
A part d’aquestes exposicions trobem les dedicades als aniversaris. En primer lloc Los 30 Años de El Jueves, revista que també fou premiada l’any passat com la Millor Revista de Còmics i Los 25 Años de la Escola de Còmics Joso, fundada l’any 1982 pel dibuixant i humorista José Solana i que tant ha fet pel còmic a Espanya.
Los Tebeos de la Comunidad Valenciana és una altra de les exposicions destinada a recordar a les molt importants editorials i autors que ha proporcionat València al món del còmic. En una altra banda del Saló, també hi havia una exposició, Historieta de Catalunya, que mostrava els esforços de la cultura catalana per contar la seva història en vinyetes.
Finalment les últimes exposicions que es podien veure en aquesta edició eren La serie negra en viñetas, un recorregut per l’historieta policíaca, un dels gèneres més importants dins del còmic i 300, un homenatge a una de les obres més importants del comic d’autor nord-americà i que recentment hem pogut veure plasmada a la gran pantalla per mans de Zack Snyder.

Per acabar, només comentar l’homenatge que li han fet alguns dels autors més populars del còmic europeu al dibuixant d’Astèrix, Albert Uderzo, pel seu 80è aniversari en forma de còmic, el qual recull sota el nom d’Astèrix i els seus amics les versions d’aquest grapat d’autors sobre les aventures d’Astèrix, Obèlix i companyia. Un còmic molt curiós per a tots aquells que van gaudir de les peripècies d’aquests gals extravagants quan eren petits.
I m’acomiado felicitant a Norma Editorial pel seu 30è aniversari i al Periòdico i Julian Altuna per la portada en format còmic que ens van oferir el dijous 19 d’abril en motiu del primer dia del vint-i-cinquè Saló del Còmic de Barcelona.
Per a tots aquells que vulguin saber més sobre el vint-i-cinquè Saló Internacional del Còmic de Barcelona poden visitar la pàgina web oficial del Saló.