PEL·LÍCULA ESTÀTICA (43)

L’estiu ja és aquí. Les onades trencant-se i esclatant a les roques de la platja. Les grans aglomeracions on trobar un metre quadrat de sorra per poder posar la tovallola és una missió esgotadora. L’aigua infestada de meduses. El gelat que es va desfent degut a la calor mentre passegem a mitja tarda. I el còmic, sobretot el còmic després d’un dia esgotador sense fer res. Perquè ja se sap que a l’estiu, igual que a començaments d’any, ens proposem fer moltes coses que no acabem fent per qüestions de “mandritis aguda”. Ara bé, tot i així, m’he tret la mandritis de sobre i us porto la recomanació per aquest mes de juliol. Us heu imaginat mai un superheroi vestit de submarinista? Doncs no cal, perquè ja existeix. Seaguy ens transporta a un món estrambòtic del futur, creat per Grant Morrison i Cameron Stewart.

Seaguy és un superheroi solitari en un món perfecte i infantil que ha deixat obsoleta la seva professió. El seu millor i únic amic és una tonyina que flota i fuma puros. Tots dos estan enganxats als programes de televisió, repetits milers de vegades, protagonitzats per Mickey Ojo. Quan el seu ardent desig per córrer aventures porta al jove mariner freak a una recerca inesperada i èpica surcant els set mars i els set cels, aviat se n’adonarà que els extraordinaris secrets de l’univers tenen un preu terrible.

En aquesta època de complaença, dibuixos animats saberuts i autoritat omniscient, ¿val la pena perdre-ho tot només per descobrir què és el que està passant?

Amb aquesta premissa comença aquesta aventura escrita per Grant Morrisson i il·lustrada per Cameron Stewart, on trobem detalls tant disparatats i extravagants com la partida d’escacs amb la mort, la relació d’amistat amb una tonyina parlant fumadora, l’amor cap a una dona barbuda, l’extrany origen de la lluna, un aliment que viu i té sentiments i altres sorpreses més.

Tot i que l’argument és una mica estúpid vist a simple vista, hi ha més coses de les que creiem amagades sota aquest freakisme superficial. Morrison ha estat titllat de caòtic, críptic i ininteligible, sobretot en còmics com Els invisibles. El que ens planteja de manera peculiar a Seaguy és reflexionar sobre la lluita del individu enfront d’una col·lectivitat repressora, representada en aquest cas pel parc d’atraccions i la figura de Mickey Ojo (una al·legoria de Mickey Mouse) i una crítica contra Walt Disney, un dels exponents del surrealisme i la creativitat que ha estat engolit per la maquinària capitalista i ha arribat a dominar tot l’univers infantil de la nostra societat.