PEL·LÍCULA ESTÀTICA (45)

L’anunci del Festival de Cinema de Sitges ja ens deixava entreveure que la cosa aniria de zombis. Entre la nova pel·lícula, angoixant, de Jaume Balagueró i Paco Plaza i l’estrena de la pel·lícula de George A. Romero, el qual va rebre el Gran Premi Honorífic, la cosa estava clara. Així que l’article d’avui, per no trencar la dinàmica d’aquesta edició del Festival, també tractarà aquesta temàtica del gènere del terror.
El fetus del còmic que us presentaré va sorgir d’una pel·lícula estrenada l’any 2002 anomenada 28 Days Later i dirigida per Danny Boyle. La pel·lícula deuria agradar a Robert Kirkman –famós autor de còmics com Invencible o Battle Pope- i va agafar la idea per fer-ne un còmic a l’alçada de pel·ícules com La noche de los muertos vivientes de George A. Romero. D’aquesta manera el 2004 neix Los muertos vivientes, una obra de Robert Kirkman que el consolida com un dels autors destacats del comic-book nord-americà i on es barregen influències tant del film de Boyle com de les obres de Romero.

LOS MUERTOS VIVIENTES

“El planeta Terra que coneixem ha deixat d’existir. El món del comerç i les necessitats supèrflues ha estat substituït per un món de supervivència i responsabilitat. Una epidèmia de proporcions apocalíptiques ha arrasat el planeta fent que els morts s’aixequin i s’alimentin dels vius. En qüestió de mesos la societat s’ha desmoronat: sense govern, sense supermercats, sense correu, sense televisió per cable. En un món governat pels morts, finalment ens veiem obligats a començar a viure.”

Amb aquesta premissa, Robert Kirkman dóna forma a un dels còmics més interessants del gènere. Pels que siguin reticents a veure escenes gore, dir-lis que no es preocupin. El còmic es dedica a profunditzar en les relacions dels personatges i presentar-nos la seva evolució com a persones a mesura que avança el relat; no tracta de fer por ni ensenyar escenes escabroses. La història que se’ns explica és la d’una sèrie de persones que intenten afrontar una situació extrema on els instints més primitius de l’ésser humà els poden jugar una mala passada.

Tot comença en un hospital. Rick, policia d’un poble d’Estats Units, es desperta després d’haver estat unes quantes setmanes en coma a causa d’un tiroteig. Aviat s’adonarà que no hi ha ningú a l’edifici excepte uns quants morts vivents. Què ha passat? D’on han aparegut aquests moribunds? On són la seva dona i el seu fill? És tot plegat un malson o és real? Són preguntes per les quals Rick buscarà una resposta desesperadament. A tot arreu regna el silenci de la mort. No hi ha cap rastre de vida, però no tardarà gaire en trobar-se amb un home i un nen que han aconseguit sobreviure a un virus que sembla haver fet estralls en la raça humana. Rick, convençut que la seva dona i el seu fill no poden ser morts, iniciarà un viatge a la ciutat d’Atlanta, lloc on es pensava dur a terme una evacuació per evitar la propagació del virus i salvar les últimes restes humanes. Un cop allà, Rick es trobarà amb un infern plagat de zombis. Aconseguirà trobar la seva família en vida? I si ho fa, com viuran a partir d’ara?

Si us agrada la sèrie televisiva Perdidos i els relats que reflexionen sobre la posició de la nostra societat en el món, aquest és el còmic que busqueu. Quin sentit té intentar sobreviure en un món destinat a morir? Què és realment un mort vivent?
El que s’aixeca després d’haver mort o qui està viu i n’és conscient? Totes aquestes qüestions i moltes més són les que es planteja Kirkman en la seva obra Los muertos vivientes, un gran homenatge per part del còmic a aquest gènere del terror.