PEL·LÍCULA ESTÀTICA (49)

Amb l’arribada a les pantalles de l’adaptació de la novel·la de Cormac McCarthy (guanyador del premi Pulitzer 2007) No country for old men torna el western a ser un gènere en el punt de mira. Es podria definir el western com un recipient on explicar aquelles històries que un desitja explicar o escoltar per divertir-se o purgar els seus temors i és que si una cosa pot ser el western és l’epopeia de l’Oest que constitueix la història d’un país sense història. A totes aquelles persones que no els hi agradi aquest tipus de cinema haurien de tenir en compte que és la mitologia sorgida en el segle XIX i que els pioners del cinema americà conscient o inconscientment van immortalitzar amb pel·lícules com The Great Train Robbery d’Edwin S. Porter o The Stagecoach de John Ford. Gairebé podríem atrevir-nos a dir que les primeres pel·lícules que van definir els paràmetres del que entenem com a cinema convencional i que consumim normalment els caps de setmana van nèixer entre cowboys, indis, sheriffs, prostitutes de bon cor i l’extens desert ple de perills amb un horitzó sense fi.
Segurament us estareu preguntant perquè explico tot això. La resposta és senzilla. El còmic del qual us parlaré avui és un western molt especial que Marvel Comics ha adaptat de la sèrie de novel·les anomenada La Torre Oscura escrita per Stephen King. “El hombre de negro huía a través del desierto y el pistolero iba en pos de él”, així és com comença aquesta història escrita per un dels mestres del terror, el misteri i la ciència ficció.

LA TORRE OSCURA: EL NACIMIENTO DEL PISTOLERO

D’aquesta manera ha titulat Marvel el còmic de La Torre Oscura en el qual se’ns explica el passat del personatge principal de la sèrie de novel·les anomenat Roland Deschain. Mags, monstres, pistolers i altres éssers estranys i peculiars conformen el ventall de personatges que habita a Mid-Gard (nom que utilitza King per designar el món on transcorre l’acció). En un món que s’ha mogut, un jove Roland Deschain que serà conegut algun dia com “el Pistoler”, es troba a les portes de la maduresa. Durant anys el seu destí ha estat manipulat per un bruixot anomenat Marten Broadcloak. Finalment, Roland decideix actuar i enfrontar-se al seu mestre i convertir-se en un pistoler com marca la tradició de les seves terres. Quines conseqüències comportarà la derrota del seu mentor i la seva transformació en pistoler? Aconseguirà vèncer l’enemic implacable, intemporal i invisible que representa el Rei Carmesí que assota les terres decadents i cada vegada més desertes de la seva contrada? Si voleu la resposta a aquesta pregunta haureu de llegir el còmic i les novel·les. Si ho feu, veureu que Stephen King no s’ha inventat res, però ha tingut la perspicàcia de barrejar el western crepuscular de mestres com John Ford o Henry King amb un món banyat d’una fantasia característica del món medieval de J.R.R. Tolkien (autor de El senyor dels anells).
Marvel ha reunit als seus millors artistes i guionistes per portar a terme aquest ambiciós projecte. Jae Lee i Richard Isanove han sigut els encarregats de l’apartat visual obtenint un resultat gràfic fluid i ombrívol en el qual dominen els vermells i els negres profunds, molt allunyats de la tradicional gamma cromàtica associada als superherois als quals ens té acostumats Marvel.
El tractament de la trama tampoc s’ha ajustat als esquemes tradicionals, ja que els escriptors Peter David i Robin Furth van haver de començar des de zero tot i que partien de la història de King.
“A diferència dels còmics de Marvel, que tenen 40 anys d’història i referències, aquest món mai havia estat dibuixat”, assenyalà l’editor de Marvel Dan Buckley. “No hi ha cap pel·lícula, ni sèrie de televisió, ni cap altre lloc al qual recòrrer com a guia d’estil”.
El resultat de tot plegat és “un tour per la imaginació d’Stephen King”, tal com afirmava el propi autor, on la història en certa manera és un viatge a través de tot el patrimoni cultural d’Estats Units sota la càrrega psicològica més delirant i subversiva del cinema negre deudora de l’expressionisme alemany.