PEL·LÍCULA ESTÀTICA (53)

Una música inconfusible s’aixeca entre la pols dels anys i com si es tractés d’una màgia invisible que només els records i les emocions poden entendre s’incorpora, es posa el barret i el públic es prepara per veure una vegada més una nova aventura d’un home ja gran, però preparat per fer vibrar de nou als seus aficionats i als nens que com un servidor véiem les reposicions de les seves aventures per la televisió. Ell és Indiana Jones, el personatge que durant molts anys ha romàs a l’espera de poder renèixer de les cendres del cel·luloide i ara, potser degut a la crisi creativa d’un Hollywood que es recolza en un mitjà tant emergent com és el còmic, Steven Spielberg el recupera per fer de la seva filmografia un homenatge a un dels personatges més emblemàtics del cinema d’aventures.

INDIANA JONES

Molts us estareu preguntant que té a veure Indiana Jones amb els còmics, ja que aquesta secció no parla de cinema, sinó més aviat del món dels tebeos. Bé, doncs Indiana Jones és un personatge clarament lligat al novè art. Podríem dir que tots aquests anys que ha estat desaparegut del panorama cinematogràfic ha viscut en un petit món anomenat còmic. Els aficionats d’aquest personatge l’han pogut seguir en nombroses aventures que ha realitzat en còmics editats per les editorials Marvel i Dark Horse. Degut al seu retorn a les pantalles de tot el món, al nostre país Norma Editorial recupera les aventures d’Indiana Jones.

El disseny del personatge va ser definit per Jim Steranko, una llegenda del novè art. Steven Spielberg i George Lucas sempre recorden que Steranko va ser qui dotà a Indy del seu barret i el seu fuet. Marvel Comics es va fer amb els drets del personatge i publicà el 1981 una adapatació de A la Recerca de l’Arca Perduda, amb guió de Walter Simonson i el gran John Buscema als llapissos. El 1983, Indy tindria una sèrie pròpia amb el nom de The further adventures of Indiana Jones. Seria John Byrne, l’artista estrella de Marvel en aquells moments, l’encarregat de fer les dues primeres entregues. L’argument d’aquests còmics no tenia res a veure amb les pel·lícules, fins i tot el caràcter d’Indiana Jones era una mica diferent. Ara bé, continuaven apareixent els personatges de sempre com ara Marion o Marcus entre d’altres. Aquesta sèrie durà aproximadament uns dos anys i després es cancel·là degut al fracàs de vendes segurament per una qualitat que cada vegada anava més a la baixa.

Més tard Dark Horse agafaria el relleu de Marvel i recuperaria el personatge. De la mà d’aquesta editorial sortirien algunes aventures com Indiana Jones i les claus d’Atlantis que molts han definit com l’aventura perfecta per convertir-la en la quarta entrega de la saga cinematogràfica. En aquesta història, Indiana Jones es veu involucrat en la investigació d’una antiga i misteriosa estatueta després d’un intent d’assassinat per aconseguir-la que quasi li costa la vida. Ràpidament decideix que la seva antiga companya d’excavacions Sophie Hapgood pot ajudar-lo. Tots dos es veuen atrapats en una carrera a contrarellotge amb els nazis per intentar descobrir el continent perdut que tots coneixem amb el nom d’Atlàntida i així evitar que el govern nazi pugui desenvolupar la seva energia nuclear d’una forma més poderosa.
També va ser Dark Horse qui l’any 1992 va començar a publicar els còmics de l’adaptació de la sèrie de televisió The Young Indiana Jones Chronicles escrits per Dan Barry i dibuixats per Gray Murrow, Gordon Purcell i també Dan Barry.

Per tant, Indiana Jones és un personatge que sempre s’ha mantingut viu, tot i que amb les seves dificultats, en el món del còmic. A veure si ara amb l’aparició d’un nou film tornem a gaudir d’un altre còmic d’aquest arqueòleg que tantes bones estones ens ha fet passar.