PEL·LÍCULA ESTÀTICA (54)

Aquests dies tots els aficionats als superherois deuen estar enganxats cada dijous a la sèrie Herois que emet TV3. Això si no són impacients i ja se l’han baixat per internet. És des del meu punt de vista una gran sèrie que recull tots els aspectes del gènere dels superherois des d’una vessant actualitzada i adaptada al format televisiu. Però el tema d’avui no és Herois, sinó una revelació que un servidor va tenir de casualitat mentre estava a una tenda de còmics. Fins ara pensava que el primer superheroi de la història havia estat Superman, però resulta que tan sols és una còpia o si més no una influència molt gran d’un personatge novel·lístic anomenat Gladiator creat per l’autor Philip Wylie l’any 1930.

GLADIATOR: EL SUPERHOME

“Puc saltar tant alt com una casa. Córrer més ràpid que una locomotora. Aconsegueixo arrencar grans arbres i apartar-los…”. Aquestes no són paraules de Superman, sinó d’Hugo Danner el protagonista de Gladiator. Tot i que en moltes ocasions els creadors de Superman, Siegel i Shuster, van dir que no havien llegit mai la novel·la de Wylie, que s’inspiraren en el concepte del Superhome de Nietzsche expressat en l’obra Així parlà Zaratustra publicat el 1883 i van mesclar la idea amb altres herois mitològics com Hèrcules o bíblics com Samsó, si llegim la novel·la de Wylie un pot descobrir que hi ha molts aspectes del personatge i frases extretes directament del text. Casualitat? Potser sí, però el que podem afirmar del cert és que el primer superheroi de la història no és Superman, sinó Gladiator.
En aquesta novel·la se’ns mostren les experiències vitals d’un home marcat per l’estigma d’una superforça i una supervelocitat. Hugo Danner és fill del científic Abednego, un home que per sobre de l’ètica té la ciència com a objectiu i que creu necessari experimentar amb un ésser humà, en aquest cas el seu propi fill que estant encara en el ventre de la seva mare l’injecta un sèrum que més tard el convertirà en un superhome per desgràcia seva. Molts donarien el que fos per tenir el poder d’Hugo Danner, però ell no vol ser un heroi i haver de ser diferent a la resta. Ell tan sols vol viure com un home normal, trobar la felicitat i l’amor. Treballarà com a forçut en una fira, combatrà en la Primera Guerra Mundial i haurà de superar molts altres obstacles mentre es va buscant a si mateix en una novel·la plena d’aventures i drama que ens proporciona una reflexió existencialista.
L’autor de Gladiator, Philip Wylie, és un escriptor que va abastar molts dels aspectes de la literatura escrivint novel·les, relats, articles, columnes per a diaris i assaigs. Algunes de les seves obres van ser bastant polèmiques com ara Generation of Vipers (1942) on criticava el culte o sacralització que es feia de la maternitat en la societat, The Paradise Crater (1945) en la qual descriu un hipotètic i futur 1965 on els nazis intenten conquerir el món utilitzant armes nuclears i que va suposar l’arrest domicialiari per part del govern federal o The Disappearance (1951) on explora les relacions entre persones d’un mateix sexe.
Tot i que el títol Gladiator: El superhome no diu molt al seu favor i realment és una novel·la una mica ( no sé si freaky seria la paraula) passada de rosca, edicions Jaguar proporciona l’oportunitat als aficionats més devots dels superherois de llegir un clàssic de la literatura fantàstica que potser sense la seva existència no hauria aparegut mai en Superman o personatges com els que cada dijous ens ofereix TV3 i que, tot i ser desconeguda aquí, a Estats Units s’estudia fins i tot a les universitats.