PEL·LÍCULA ESTÀTICA (63)

Aquest any el 27è Saló del Còmic de Barcelona no ha estat excessivament farcit de novetats com altres anys. Deu ser conseqüència de la crisi. Avui en dia tot és culpa de la crisi. Però s’ha de dir que la gran majoria de novetats eren d’una altíssima qualitat i molt recomanables. Això sí, sempre hi ha excepcions i m’agradaria destacar-ne una que em fa molta ràbia. Segurament ja sabreu que en el Saló d’aquest any s’havia anunciat com una gran estrena el còmic Batman Barcelona: El caballero del dragón. La història en línies generals consisteix en la captura pels carrers de Barcelona d’un dolent de segona categoria com és Killer Croc, el qual es creu que és la reencarnació del drac de la llegenda de Sant Jordi. Només falta Batman amb una llança i la senyera per acabar-ho de fer més patètic. Si us plau, ja que es fan iniciatives així senyors de DC Comics, no vulguin fer postals d’una ciutat que ja ho és de per si i intentin fer una Broma Assassina com la d’Alan Moore ambientada a Barcelona. Això sí que hagués sigut la bomba. Que hi farem. És el que té vendre’s al mercat americà a través de pel·lícules tant insípides i estúpides com Vicky, Cristina, Barcelona. Però no ens desanimem, perquè tot i això hi ha gent com Naoki Urasawa o Mike Carey que ens han donat una alegria amb Pluto o Crossing Midnight, aquesta útima una obra de la qual vull parlar avui perquè no la coneixia i m’ha sorprès molt positivament fins al punt d’etiquetar-la com una novel·la gràfica imprescindible per a tots aquells que es considerin aficionats al còmic o siguin fans del terror i estiguin buscant un conte de fades amb tots els seus ingredients.

CROSSING MIDNIGHT


La història es situa a Nagasaki (Japó). Dos germans bessons (Toshi i Kai Hara) han nascut a un costat i l’altre de la mitjanit. Només els separen uns minuts, però aquests minuts faran que les seves vides vagin per camins molt diferents. Al crèixer, Toshi, la bessona, s’adona que té un do extraordinari. No pot ferir-la res que sigui punxegut o afilat. Els ganivets es parteixen o es dobleguen en comptes d’atravessar la seva pell i ferir-la mortalment. Però amb l’arribada de l’adol·lescència, una figura misteriosa que es fa dir Aratsu, el senyor dels ganivets, ve a reclamar-la com la seva esclava. Si Toshi accedeix, haurà de deixar enrere Japó i el món humà, i entrarà en el món dels Kami, els esperits que controlen i viuen en els objectes quotidians que utilitzem. Si el rebutja, les conseqüències per a ella i la seva família seran terribles més enllà de la imaginació. Però aquest fatal destí es pot evitar si el seu germà Kai descobreix quin control posseeixen els Kami sobre Toshi i la resta de la família Hara. Ara bé, Aratsu només li preguntarà a Toshi tres vegades si vol ser la seva esclava.
La curiositat més gran d’aquest còmic és que els autors que han realitzat aquesta obra clarament oriental són occidentals, nord-americans per ser més precisos, però ho han fet igual de bé o millor que els propis japonesos. Aquesta sèrie de Vertigo del guionista Mike Carey, creador de sèries com Lucifer i premiat diverses vegades amb l’Eisner, i del dibuixant Jim Fern, conegut per fer les portades de la sèrie Fábulas i Green Lantern, mescla el terror dels mestres japonesos Junji Ito i Hideshi Hino amb la fantasia exhuberant de Miyazaki i crea una visió única i inquietant dels móns que ens esperen més enllà de la mitjanit.
Si us va encantar el film El viatge de Chihiro, llegir Crossing Midnight és una vertadera delícia que crea addicció. Quan comenceu a llegir, estereu perduts. Ja no podreu parar fins al final.