PEL.LÍCULA ESTÀTICA (39-2)

La vida de Ghost Rider ha sigut especialment mogudeta com ja vam poder veure en el post anterior. En el d’avui, farem un salt en el temps fins als anys setanta (on el gènere del terror tornava amb força als còmics), quan Roy Thomas finalment seria assignat com el legítim successor d’Stan Lee en el lloc d’Editor-in-chief de Marvel. El safari per la infernal història de Ghost Rider continua.

GHOST RIDER: “EL MOTORISTA FANTASMA”

A principis dels setanta, el guionista Gary Friedrich va tenir la idea de crear un nou villà motoritzat –anomenat Ghost Rider- amb la intenció que aparegués en les pàgines de Daredevil. En aquells temps, els motoristes que atravessaven els Estats Units de costa a costa sobre les seves grans màquines de dues rodes s’havien fet molt populars. Apareixien a les pel·lícules, sèries de televisió i còmics. De fet, un d’aquests grups de motoristes, els Àngels de l’Infern, s’havien convertit en tot un símbol d’aquell temps i fins i tot Roy Thomas havia fet que una versió una mica còmica d’ells, els Sants de Satanàs, apareguessin a les pàgines de La Patrulla-X.
Seguint el procediment habitual, Friedrich presentà la seva idea a Roy Thomas per posar-la en pràctica immediatament. No obstant això, l’Editor en Cap en funcions de Marvel li comentà que un personatge com aquell hauria de ser un heroi i protagonitzar les seves pròpies històries; un plantejament que li semblà molt encertat a Stan Lee. D’aquesta manera, un personatge que havia de ser un villà provablement efímer esdevingué de la nit al dia un personatge amb potencial suficient com per tenir col·lecció pròpia.
La recupració del nom Ghost Rider, amb el qual es batejaria el nou personatge motorista, sembla ser que fou un atac de nostàlgia del propi Friedrich cap al títol del qual ell s’havia fet càrrec dels guions a finals del 1966 i gran part del 1967 i que fins aleshores romania en l’oblit. Segons Friedrich “el nom estava lliure i era molt bo.”
Després de pensar en diversos professionals, finalment es va decidir contractar a Mike Ploog com a dibuixant del projecte. Aquest artista havia començat la seva etapa a Marvel a través d’una petita història d’un heroi de l’Oest titulada Tin Star, un western que no arribaria mai a veure la llum. Però ràpidament s’especialitzà en els personatges de terror i es va fer càrrec dels dibuixos de Werewolf by Night (l’Home Llop) durant un període de temps considerable i posteriorment també dels primers números del monstre de Frankenstein.
Ara bé, la primera cosa que pensà Ploog va ser que tornaria a dibuixar còmics de l’Oest. Per a ell, Ghost Rider era aquell antic heroi que vestia de blanc i muntava en un cavall del mateix color. Però ràpidament veié que estava totalment equivocat i que el nom seria l’única semblança entre els dos personatges. Anys més tard, com era d’esperar, el personatge de l’Oest seria recuperat del calaix dels records i l’editorial es veuria obligada a rebatejar-lo amb el nom de Night Rider perquè el públic no el confongués amb el Motorista Fantasma.
Un cop decidit l’equip creatiu, la idea bàsica era que Gary Friedrich, Mike Ploog i Roy Thomas es reunissin per establir la imatge definitiva del Motorista Fantasma. Segons Thomas: “El dia que Gary hauria d’haver treballat amb Mike i amb mi en l’aspecte del Motorista Fantasma, Gary havia trucat avisant que estava malalt. No recordo que Gary i jo haguéssim parlat en algun moment sobre l’aspecte que hauria de tindre el personatge, però sí m’enrecordo que li vaig dir a Mike que m’agradaria que el personatge tingués una calavera per cap i que portés un vestit negre de cuir com el d’Elvis Presley en l’especial televisiu de la seva reaparició l’any 1968… Gary i jo érem uns grans admiradors d’Elvis.” Per altra banda, Ploog assegura que a l’hora de dissenyar el Motorista Fantasma s’inspirà en el famós pilot americà de risc Evel Knievel.
Finalment el Motorista Fantasma sortí per primera vegada a les pàgines del número 5 de Marvel Spotlight, on es narrava –a través d’un flashback- la dramàtica història de Johnny Blaze, fill de Barton Blaze, un motociclista que arriscava la seva vida realitzant complicades i desafiants acrobàcies amb el seu vehicle en l’espectacle de “Crash” Simpson. Per desgràcia, Barton patiria un fatídic accident i a Johnny, la mare del qual semblava ser morta, no li quedà altre remei que ser adoptat per “Crash” i la seva família (la seva dona Mona i la seva filla Roxanne). Pasaren els anys i, mentre tant, un Blaze adol·lescent entreneva dur per poder formar part de les actuacions acrobàtiques motoritzades que els Simpson representaven davant del seu públic. Però la desgràcia tornaria a visitar la vida de Johnny, aquesta vegada amb la mort de Mona Simpson, la dona que Blaze considerava la seva mare. Ella, abans de morir, li fa prometre que mai formarà part del show del seu marit. I així fou durant molts anys, en els quals es va seguir entrenant i es convertí en un virtuós de les dues rodes. Un dia, però arribaria la notícia que Crash Simpson patia càncer, justament quan per fi havia aconseguit poder representar el seu espectacle al Madison Square Garden, un somni per a qualsevol motociclista. L’únic consol que li quedava era que Johnny el substituís en el show, però Blaze s’hi nega recordant la promesa que havia fet a Mona tot i les súpliques de Roxanne i el seu pare. Johnny se sentiria tant contrariat que recorreria als llibres d’ocultisme que tant l’havien captivat en la seva infància i invocaria a Satanàs perquè guarís a “Crash” a canvi de la seva ànima. Simpson es recuperà, però no aconseguí viure massa temps, ja que pensant que no li quedava gaire temps de vida intentà fer una acrobàcia suïcida que acabaria amb la seva vida. D’aquesta manera Satanàs reclamaria l’ànima de Blaze. Satanàs havia complert el seu pacte -Simpson no havia mort de càncer. Il·luminat per la tènue llum de la lluna Johnny Blaze es rebel·laria contra Satanàs i es convertiria en el Motorista Fantasma.

PEL·LÍCULA ESTÀTICA (39-1)

Qui no ha llegit, escoltat o vist mai una història de monstres? The Amazing Spiderman (un dels còmics més coneguts del món) va ser el culpable que els personatges monstruosos i satànics com la Cosa del Pantà, l’Home Llop, el Comte Dràcula (del qual en vam parlar en un dels articles anteriors) i el monstre de Frankenstein sorgissin -com els bolets a la tardor- en l’Univers Marvel a prinscipis dels anys setanta. La raó de tot plegat tingué origen en tres números d’Amazing on Stan Lee (un dels mestres i mite vivent del còmic) decidí ignorar el Comics Code Authority (l’organisme autorregulador del món del còmic a Estats Units) per escriure una història que mostrava clarament la seva posició contrària a les drogues. Aquesta decisió provocà una revolució a l’interior d’aquest organisme, la qual cosa va permetre una actualització del Comics Code Authority que suposà, entre d’altres coses, la possibilitat d’utilitzar els personatges clàssics del gènere del terror.

Enmig d’aquest esclat de personatges terrorífics en el cosmos Marvelià, trobem un personatge extravagant i curiós anomenat Ghost Rider, del qual s’estrenà la seva versió cinematogràfica el mes passat.GHOST RIDER: “EL GENET FANTASMA”

Tot començà en el llunyà Oest, on els pistolers disparaven amb gran valentia i precisió les seves armes fins que no quedava ni una bala. Magazine Enterprises (editorial que aconseguí aguantar en el mercat americà des de 1943 fins el 1958) fou la primera en dipositar la llavor que més tard germinaria i es convertiria en el personatge Ghost Rider que coneixem avui dia.
Un novell Dick Ayers, artista que més tard formaria part del famós Bullpen de Marvel Comics, fou a poc a poc treballant en diversos títols de Magazine Enterprises fins que en el número 11 de Tim Holt (una col·lecció antològica amb històries de cowboys titulada d’aquesta manera com un guiny al clàssic actor nord-americà vist al film El Tesoro de Sierra Madre) decidiria, juntament amb l’escriptor Ray Krank, que s’havien d’efectuar certs canvis en l’agutzil federal Rex Fury alies The Calico Kid (la seva identitat secreta de pistoler). El que farien amb ell seria un rentat de cara per mitjà d’un canvi d’identitat. A partir d’aleshores s’anomenaria Ghost Rider (en la traducció al castellà l’equivalent seria El Jinete Fantasma).
El genet impartia justícia enfundat en un vestit fantasmagòric totalment blanc cobert per una capa fosforescent pel costat exterior i de color negre per l’interior. Jugant amb la il·luminació del seu entorn reflectida o no en la mateixa, podia ocultar parts del seu cos i fer creure així als criminals que s’enfrontaven a una espècie de criatura fantasmal. Ayers i Krank, animats per Sullivan –fundador i editor de Magazine Enterprises-, s’havien inspirat per la creació del personatge tant en la llegenda de Sleepy Hollow (El Genet sense Cap) com en la lletra d’una famossíssima cançó country que Vaughn Monroe va fer popular en aquells temps: Riders in the sky.
Les aventures d’aquest tenebrós pistoler publicades en el Red Mask tindrien el seu punt i final el novembre de 1955 com a conseqüència de l’aparició del Comics Code Authority i les seves restrictives directrius. Amb la desfeta de Magazine Enterprises els drets dels personatges d’aquesta editorial acabarien sent de AC Comics, una editorial que no desenvoluparia mai l’espectral cowboy i que es limitaria a reeditar els antics capítols rebatejats sota el nom de Haunted Horseman.
Una nova encarnació del personatge no seria una realitat fins 10 anys més tard, l’any 1967, quan Marvel Comics comprà els drets del personatge. La sèrie de Marvel presentava històries inèdites d’un nou Genet Fantasma, un mestre d’escola anomenat Carter Slade. Novament, Ayers seria l’encarregat de dibuixar la sèrie i la tasca d’escriptura recauria sobre el guionista Gary Friedrich. Per desgràcia de Marvel, la col·lecció no tindria l’èxit d’altres westerns de l’època i tot i el canvi de noms del personatge (primer Night Rider i després Phantom Rider), aquest a poc a poc aniria desapareixent.