Pel·lícula estàtica (48)

En una societat obsessionada per la bellesa i preocupada, com un alquimista, per trobar una manera de fer front al pas del temps i ser immortal (les cremes i la cirurgia estètica no ens proporcionaran una solució a l’envelliment del nostre cos més enllà d’un miratge temporal), Paco Roca ens ofereix la seva visió d’aquell estat vital anomenat vellesa que sembla està destinat a ser apartat i amagat en aquets espais que s’han definit amb el nom de “residències per a la tercera edat”. Avui us presento Arrugas, una breu novel·la gràfica molt entranyable que parla de temes delicats, escassament tractats en el còmic, com són l’Alzheimer i la demència senil i que ha tingut una molt bona acollida en el mercat

ARRUGAS

Ives-Marie Labbé, crític literari de Le Monde, l’ha definit com un còmic que “explica amb precisió la batalla contra la vellesa. Una batalla sense armes, però no exempta de llàgrimes.”
La història es focalitza en Emilio, un antic executiu bancari, que és internat en una residència d’ancians per la seva família després de patir una nova crisi d’Alzheimer. Com quan va ser el seu primer dia d’escola, Emilio coneix i aprén a conviure amb els seus nous companys –cadascun amb un quadre clínic i un caràcter molt diferents- i els cuidadors que els atenen. Emilio s’endinsa en una rutina diària mogut com el cucut d’un rellotge de corda pels horaris prefixats (la presa de medicaments, la becaina, els àpats, els exercicis de gimnàstica, l’hora d’anar a dormir…) i en el seu pols amb la malaltia per intentar mantenir la memòria i evitar ser traslladat a la planta de dalt, on estan els impedits. En aquest tripijoc per intentar enganyar als cuidadors de l’avançament de la seva malaltia comptarà amb l’ajuda del seu nou amic i company d’habitació Miguel.
De manera intimista i sensible, a través d’un traç serè i uns colors pàlids com les fulles que cauen dels arbres a la tardor i amb alguns apunts d’humor, però sense caure en cap moment en la caricatura, Paco Roca ens mostra l’afectuosa fredor d’aquestes residències, la feina que els professionals exerceixen amb els ancians, els tripijocs d’aquests, les seves manies, els seus defectes accentuats amb el pas del temps, el record de les seves famílies, les absències, l’esvaïment de la memòria ( és genial la descripció gràfica del deteriorament mental d’Emilio), els petits furts i moltes coses més que no vull desvetllar.
Paco Roca és un versàtil autor de còmic i il·lustrador. Començà a realitzar treballs de publicitat i va acabar muntant un estudi d’il·lustració a València, la seva ciutat natal. Aviat començaria a compaginar els treballs amb els quals es guanyava la vida amb la creació de relats de còmic i són ja diversos els àlbums que ha publicat en diverses editorials: Gog, El juego lúgubre, Hijos de la Alhambra i El faro. Aquest últim, una sensible obra ambientada a la Guerra civil, va ser premiada amb el millor guió realista per al Diario de Avisos de Tenerife. És un dibuixant amb un reconeixement internacional creixent, i és que les seves obres es publiquen també regularment en països com França, Itàlia o Holanda.
Arrugas és una obra on Paco Roca ens convida a la reflexió. El futur, el nostre, està a tres passes, cridant-nos encara que dissimulem i li donem llargues. Algun dia podem ser qualsevol dels personatges que apareixen en el còmic, ocupar el seu espai, presentar els seus síntomes, parlar i sentir com ells. Paco Roca ens recorda que l’ancianitat, igual que la infància, és una realitat que no podem defugir. Estem destinats a ser vells i qui no ho vulgui acceptar estarà negant una part de la seva existència.