PEL·LÍCULA ESTÀTICA (42)

Tot ha començat amb una explosió. De la mateixa manera que el big bang produí segons alguns científics la creació de l’univers i el xoc dels avions a les Torres Bessones desencadenà l’inici de la guerra a l’Iraq, ara un supervillà oblidat al calaix dels records ha resorgit per fer esclatar un gran conflicte entre els superherois de Marvel. A partir d’aquest moment la guerra civil entre els superherois està assegurada. Tot i que aquí la viurem amb un any de diferència per qüestions editorials, Panini ja ha publicat la primera entrega.

L’ESDEVENIMENT MARVEL DE L’ANY: CIVIL WAR

Tal com va dir un teòric marxista de la comunicació de masses, Herbert Marcuse, l’acció dels mitjans de comunicació ha provocat que apliquem la lògica econòmica a tots els àmbits de la nostra existència. És evident que el món dels còmics no és una excepció. Civil War ha nascut gràcies a una de les lleis bàsiques de l’economia de mercat: “si la competència fa una cosa realment bona, tu n’has de fer una de millor per contrarrestar-la”.


Aquesta llei precisament és l’ha que ha seguit Marvel per combatre la forta competència de DC amb la seva saga Crisis Infinitas. Marvel començà amb la publicació de Dinastia de M, però aquesta minisèrie que intentava fer front a Crisis Infinitas no va ser el que s’esperava, ja que les conseqüències que desencadenava la sèrie en el món marvelià eren molt minses i no complien les expectatives generades: simplement uns quants mutants, alguns gens coneguts, perdien els seus poders.

És per això que Marvel va decidir posar-se de debó les piles i fer una sèrie que condicionés de manera contundent i possiblement de manera irreversible les vides dels personatges de l’univers Marvel provocant un canvi generacional.
Tot i que Civil War té un munt de ramificacions en les sèries regulars dedicades a cada personatge, la trama principal on veiem totes les peces en acció és escrita per Mark Millar i dibuixada per Steve McNiven.

Mark Millar, a part de Brian Michael Bendis, és un dels guionistes més importants de Marvel en aquests moments. Durant els anys noranta escriví per DC Comics i el segell britànic 2000AD. Finalment la promesa del talent de Mark es va veure realitzada amb la controvertida, però aclamada per l’audiència, The Authority. Després d’abandonar DC per un desacord respecte a decisions editorials relacionades amb aquesta sèrie, fitxà per Marvel, que immediatament li trobà un racó a l’Univers Ultimate. En l’actualitat Millar porta un currículum més que brillant a Marvel. S’ha encarregat de les versions Ultimate d’X-men, The Ultimates (la versió ultimatitzada de Els Vengadors), Ultimate Fantastic Four, Marvel Knights Spiderman i altres fins arribar al projecte de Civil War.

Steve McNiven, per altra banda, ha arribat al món dels còmics per casualitat i gràcies al seu gran talent artístic. Abans d’arribar a dibuixar còmics, McNiven s’havia dedicat a dominar formes d’art en 3D com ara la talla de pedra i altres formes d’escultura. Després de fer-se amb dues llicenciatures, treballà als museus preparant exposicions. Mentre es trobava a Toronto amb la seva esposa, Steve es juntà amb un grup de creadors de còmics que havien format una cooperativa. Steve treballà de valent el seu estil de dibuix i molt aviat presentà alguns dels esbossos a llapis, els quals captaren l’atenció de CrossGen Comics. Després d’estar una temporada a CrossGen arribaria a Marvel l’any 2003 on es faria càrrec del dibuix de Marvel Knights Four, una sèrie que li proporcionà l’èxit necessari per escalar fins el punt més alt de l’editorial Marvel.

Civil war comença amb la gravació d’un reality show protagonitzat per Els Nous Guerrers, un grup de superherois adol·lescents que Marvel ha recuperat dels seus arxius per desencadenar el conflicte. Aquest reality show consisteix en capturar supervillans de segona categoria que han estés les seves activitats criminals fora de la ciutat de Nova York. Tot sembla anar bé pels Nous Guerrers fins que subestimen a un dels supervillans amb els quals s’enfronten. Nitro, un supervillà molt perillós i capaç de fer explotar el seu cos, provoca una explosió que mata als Nous Guerrers i a sis-centes persones més, entre elles nens d’un col·legi pròxim a l’explosió. Aquest fet provoca un escàndol social i polític, en el qual es qüestiona la llibertat de què disposen els superherois a causa del perill que representa per a la societat la seva existència. La recerca d’un culpable acabarà desembocant en una Acta de Registre de Superhumans portada a terme per la Casa Blanca. Aquest serà el motiu de la Guerra Civil. En una banda tindrem els superhumans a favor de donar la seva identitat i complir la legalitat i, per altra banda, aquells superhumans com el Capità Amèrica contraris a aquest desenmascarament dels superhumans que suposa una esquerda en la llibertat dels individus que tenen algun tipus de poder especial.

En definitiva, el govern americà ha decidit tornar a la tradició dels anys 50 amb l’única diferència que ara en comptes de perseguir comunistes es persegueixen els superherois.
Una característica essencial d’aquesta macrosaga engegada per Marvel és el paral·lelisme que ha intentat construir amb la realitat actual en la qual estem vivint. Una realitat en la qual cada vegada més es restringeixen les nostres llibertats a favor de la nostra seguretat.

Si vols veure el trailer de Civil War clica aquí.