PEL·LÍCULA ESTÀTICA (59)

Gran part dels contes que ens expliquen de petits o expliquem de grans, tracten sempre el mateix tema: la por. Al llarg del temps les pors han anat canviant. A l’Edat Mitjana ser devorat era la por que habitava en els contes. Potser ara, les malalties, la pederàstia i els segrestaments han substituït l’antic temor a ser devorats per un llop. Però està clar que sempre hi ha present un element molt important en els contes i que és l’essència de la por: la mort. Moltes vegades intentem defugir la mort. No acostumem a parlar d’ella. Fa por a alguns. Altres l’accepten. i també n’hi ha que la neguen i s’autoenganyen. Els nens, potser, són els que tenen menys consciència d’ella, encara que inconscientment li tenen por. El còmic d’avui, obra d’un interessant autor anomenat Cyril Pedrosa, tracta la mort amb una gran construcció poètica embolcallada en les tradicions del conte.

TRES SOMBRAS

Joachim i els seus pares viuen en una casa enmig del camp. Són feliços. Estan aïllats de les preocupacions del món. Però un dia, en l’horitzó, apareixen tres ombres. Vigilen a Joachim amb deteniment. Venen a reclamar la seva vida. Davant l’amenaça de les tres ombres pare i fill no tenen altra alternativa que fugir. Emprendran un llarg viatge i creuran el perillós riu per intentar esquivar el destí que els persegueix. Però encara que el cor d’un home corre més que les seves cames, l’atzar pot amb qualsevol.
Amb aquesta premisa Cyril Pedrosa aprofundeix, sempre en el discurs de la fàbula, en conceptes com la mort i les relacions paterno-filials i explora els límits que un pare, guiat per l’amor incondicional, estaria disposat a creuar per salvar la vida d’un fill.
Cyril Pedrosa va decidir ser dibuixant de còmics quan tenia sis anys. Quasi trenta anys després, li continua agradant escriure i dibuixar còmics. Paral·lelament a la seva col·laboració fidel i productiva amb David Chauvel a Ring Circus, Tres Sombras és, després de Le couers solitaires (Editions Dupuis), el seu segon llibre en solitari on segueix la seva recerca d’una expressió més personal que pensa seguir explorant. La claredat en els moviments dels seus personatges i les exagerades expressions facials delaten els antecedents de Pedrosa com a dibuixant de Disney, però la història (inspirada en la mort del fill petit d’un bon amic) s’allunya del dibuix més figuratiu per endinsar-se en un món abstracte amb fortes influències de l’art expressionista.
Tres Sombras és un viatge extraordinari a les profunditats de l’ésser humà envoltat d’una irrealitat hipnòtica que fa que un cop acabada la seva lectura tinguis la mateixa sensació que quan intentes recordar tots els detalls d’un somni.